david marí : de maig 2013

31/5/13

30/5/13

Com un arbre nu, com dibuix fet al vent,
com un arbre nu, jo l'ocell.

Com del mar un port,
món silent, cau d'amor,
com del mar un port, jo el vaixell.

L'infinit tot d'un cop, i el silenci absolut.
Som el món sencer i també el no-res.
Obre els ulls: som el cos;
tanca els ulls: som l'esperit,
som la llum del sol, de la nit la foscor.

Com un llibre blanc on hi escric el teu nom,
com un llibre blanc, jo aquell mot...

Com una cançó, joc del so, joc del to,
com una cançó, jo l'acord.

L'infinit tot d'un cop, i el silenci absolut.
Som el món sencer i també el no-res.
Tanca els ulls: som l'esperit;
obre els ulls: som el cos,
som la llum del sol, de la nit la foscor

Lluís Llach

29/5/13

GENT CREUANT UN PAS DE VIANANTS MENTRE COMENÇA A PLOURE

Tarragona, 2013

28/5/13

HERETARÀS LA TERRA

València, 2013

27/5/13

RITORNELLO

València, 2013

24/5/13

NO HI HAVIA A VALÈNCIA...

València, 2013

No hi havia a València dos cames com les teues.
Dolçament les recorde, amb els ulls plens de llàgrimes,
amb una teranyina de llàgrimes als ulls.
On ets? On són les teues cames tan adorables?
Recórrec l’Albereda, aquells llocs familiars.
Creue les nits. Evoque les baranes del riu.
Un cadàver verdós. Un cadàver fosfòric.
L’espectre de Francisco de la Torre, potser.

No escric èglogues (fragment)

Llibre de Meravelles

Vicent Andrés Estellés