NEOREALISME EN LA FOTOGRAFIA ESPANYOLA

Museus de renom internacional com l'Ivam a València o el Reina Sofia a Madrid, entre d'altres, dediquen un espai important a la fotografia, un art que cada vegada més s'allunya de l'etern debat sobre la seua artisticitat. Prova d'açò, són les exposicions que hi dediquen a aquest art i la gran quantitat de obra adquirida que tenen aquestos museus en depòsit o en les exposició permanents. Aquestes últimes notablement presentades en les parets del Museu Nacional Reina Sofía de Madrid.
Fa uns mesos vaig tindre l'oportunitat d'anar a Madrid per visitar l'exposició d'Antonio López al Thyssen-Bornemisza i, en acabar, abans d'agafar el tren, em passà pel Reina Sofía, únicament per contemplar la seua col·lecció fotogràfica: fotografia de guerra, representada per Agustí Centelles, l'Espanya dels anys 50 vista per Smith i Brassaï, entre d'altres.

De totes les col·leccions que hi ha al Reina Sofia crec que hi ha que fer una menció especial a la Fotografia Neorealista Espanyola, i més en concret, a la fotografia del fotògraf Francesc Català-Roca, precursor de les poètiques neorealistes de l'avantguarda fotogràfica espanyola. Aquesta avantguarda fotogràfica espanyola, va estar focalitzada fonamentalment en tres focus: Madrid, Barcelona i Almeria, i representada per grans fotògrafs com Gabriel Cualladó, Paco Gómez, Gerardo Vielba, Paco Ontañón, tots ells membres del grup La Palangana a Madrid; Carlos Pérez Siquier, José María Artero, a Almeria; Ramon Masats, Xavier Miserach o Oriol Maspons, entre d'altres, a Barcelona. Tots aquestos fotògrafs són els creadors d'una nova forma de fer fotografia, una renovació lingüística, una mirada diferent a l'hora de vore els escenaris de la vida, i que, en definitiva, ens fan oblidar eixe etern debat sobre si la fotografia és o no és una art. Jo al menys ho tinc clar.