Vietnam II, Leon Golub
Tate Modern, Londres, 2013
Campanades a morts / fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut les tres campanes negres.
I el poble es recull / quan el lament s’acosta,
ja són tres penes més / que hem de dur a la memòria.
Campanades a morts / per les tres boques closes,
ai d’aquell trobador / que oblidés les tres notes!
Qui ha tallat tot l’alè / d’aquests cossos tan joves,
sense cap més tresor / que la raó dels que ploren?
Assassins de raons, de vides / ,que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.
Campanades a morts / fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut / les tres campanes negres.
dels tres fills que han perdut les tres campanes negres.
I el poble es recull / quan el lament s’acosta,
ja són tres penes més / que hem de dur a la memòria.
Campanades a morts / per les tres boques closes,
ai d’aquell trobador / que oblidés les tres notes!
Qui ha tallat tot l’alè / d’aquests cossos tan joves,
sense cap més tresor / que la raó dels que ploren?
Assassins de raons, de vides / ,que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.
Campanades a morts / fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut / les tres campanes negres.
Campanades a mort, Lluís Llach
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada